(Text extret de la pàgina de l'Ajuntament (www.rotova.es)
DE LA PREHISTÒRIA A L'IMPERI ROMÀ
Al voltant de 30.000 anys abans de Crist, a la vora del riu Vernissa, on es situa actualment el poble de Ròtova i pels voltants del seu terme municipal, deurien habitar una sèrie de cultures prehistòriques dedicades a la recolecció de fruits i a la caça. Així pareix confirmar-ho el yaciment arqueològic de les coves i balmes de la Penya-Roja. En el context de la comarca de la Safor ha estat confirmada la presència de l'home en un período situat entre els 300.000 i els 500.000 anys. I en un conreu de terres molt bàsic i en l'escassa ramaderia vixqueren centenars d'anys per les contrades que envolten l'actual emplaçament urbà de Ròtova.
penya
Els ibers habitaren segurament les riberes del riu Vernissa a partir del segle V aC, tal com semblen demostrar-ho les deixalles del castell de Borró i restes ceràmiques influenciades per l'arribada i visita de fenicis i grecs des de la mar Mediterrànea
Als voltants del segle I dC, l'aparició de l'Imperi Romà transformà l'estructura econòmica i maneres de poblament de la cultura ibèrica, tota ella diluïda en el món cultural i econòmic dels nouvinguts. Que els romans habitaren viles properes a l'actual poble de Ròtova ho prova la recentment descoberta vila romana de la Sort de Ròtova.
LA RÒTOVA ÀRAB I LA CONQUISTA CRISTIANA
En la decadència romana vingué la “foscor” històrica de bizantins i visigots, seguida per la llarga època de cultura àrab quan pareix que l'actual poble de Ròtova fon una alqueria islàmica de les més importants de la comarca. La seua ubicació estratègica entre l'interior i la costa, on es pagaven drets de pas, explica el seu nom àrab de rutba o ‘peage'.
Quan Jaume I conquerí la comarca en el segle XIII, l'alqueria musulmana era anomenada com a Ròtova en el Llibre del Repartiment, sent entregada el 1248 al primer senyor de Ròtova. Junt a d'atres alqueries de la zona, es trobava baix la jurisdicció del castell de Borró, en un período caracterisat per la convivència entre pobladors cristians i antics musulmans.
La fundació, durant el segle XIV, del monesteri de Sant Jeroni de Cotalba suposà tot un esdeveniment per a Ròtova i per a la vall de Vernissa, en potenciar-se la seua activitat econòmica i social. A finals de segle, el poble s'acostava als 70 habitants , arribant al centenar un segle després.
A principis del segle XVI, els avatars de la guerra de les Germanies van destruir per complet l'antic nucleu de Ròtova. Després de dècades de despoblació, la Carta Pobla del 1546 suposà el naixement de la Ròtova actual. D'esta forma, Ròtova deixà de ser un lloc de musulmans per a ser un poble cristià i valencià, reconstruït com un carrer major a continuació del palau.
Durant el segle XVII, Ròtova disminuí la seua població a causa de l'expulsió dels moriscs el 1609, de l'escassa rendibilitat dels conreus i ramats, i de la mortalitat produïda per les epidèmies.
LA RÒTOVA DELS SEGLES XVIII I XIX
El segle XVIII va ser per a Ròtova un temps de creiximent. Acabada la Guerra de Successió, el veïnat i els seus senyors, els Faus , aprofitaren molt bé l'excelent conjuntura econòmica d'aquells anys. D'esta forma Ròtova es convertí en el nucleu urbà més rellevant de la vall de Vernissa. Cap a l'any 1800 tenia unes 90 cases i sobrepassava els 400 habitants.
En la revolució liberal del segle XIX i la dissolució de les senyories territorials per part de les Corts espanyoles, en 1837 Ròtova deixà de ser un territori comtal per a convertir-se en un municipi del partit judicial de Gandia. Per l'archiu municipal se sap que en 1869 el poble tenia 8 carrers, 187 cases i 669 habitants.
En la segona mitat del segle XIX arribà a Ròtova una atra revolució, la de l'agricultura industrial, en el conreu de la vinya i l'elaboració de la pansa. Les panses de Ròtova, junt a les de la resta de pobles de la Vall de Vernissa, es duen en carruages al port de Dénia, des d'on partien els barcos a tot Europa, i especialment a Anglaterra. L'auge de la pansa i la construcció de la carretera de Gandia a Albaida varen supondre un período de bonança econòmica per al poble, que feu augmentar la natalitat i el desenroll urbanístic. Al canviar de centúria el poble rondava els 1.000 habitants.
LA RÒTOVA DEL SEGLE XX
A principis del segle XX, la crisis de la pansa va fer emigrar a bona part de la població i tornaren en força els conreus de secà, els ramats a la serra, les hortetes de vora riu, el blat, les olives i el garrofer. Durant la primera mitat de segle s'anaren cobrint, a poc a poc, les necessitats més bàsiques d'una població que continuava vivint de l'agricultura i la ramaderia. La crisi de la pansa també obrí el camí per a la introducció del taronger, que portà bons jornals i molts diners. La guerra civil i la postguerra va supondre el retorn a una agricultura de subsistència, en un poble de 400 cases i 1.200 habitants. Això no obstant, a partir del 1952, el tarongerar iniciaria una nova expansió sense fi, gràcies al rec de motor.
Durant les últimes dècades, l'agricultura ha deixat de ser la base econòmica fonamental de Ròtova, com en molts atres pobles valencians. Des de fa anys és majoritària la gent que, deixant el conreu de la terra, treballa en les fàbriques i el sector turístic del litoral. La Ròtova actual, en els seus 1.300 habitants, és un poble “modern”, en una estudiada urbanisació de carrers i un polígon industrial prometedor.
