SANT MACIÀ                           
 
  La festa d'este Sant es celebra el 24 de febrer.

Les notícies que donen d'ell els Fets dels Apostols es situen dins del periodo de temps després de l'Ascenció, en el que es va decidir completar el número simbolic del Colege Apostòlic, que havia quedat incomplet per la vacant del traïdor Judas. Es va fer un sorteig entre Josep el just i Macià, testics del ministeri apostòlic i la Resurecció.

Segons Sant Eusebi, Macià era u dels setanta decebles del Senyor.

Segons els Fets d'Andrés i Macià , fon fet presoner en la terra dels antropòfacs; després, cegat, va ser curat miraculosament i lliurat per Andrés. Va morir decamitat i per això se'l representa en una astral en la mà.

La cultura popular considera a este Sant l'advocat contra la fasetat i la traïdoria i que cada 24 de febrer baixa a l'infern a increpar a Judas i a tots els que es cremen pel pecat de traïdoria i els induix a acodir an dimioni en demanda de que no tente a ningú de falsetat.

Es diu que la festa d'este Sant comença el bell punt de migdia del 24 i dura fins a la mateixa hora del sendemà.

Sant Macià es protector de les aus i en el seu dia es canten:

Per Sant Macià

l'oronella ve i el tort s'en va.

Si el tort s'en va per Sant Macià,

fret encara farà.

També el veneren els meleros, els llenyaters i els confiters.

Existix la creencia de que este dia marca la mateixa llargada del dies que de les nits, i que equival, per lo tant al punt precís de l'equinocci. Alguns refrans aixina ho espressen:

En Sant Macià,

tant dia com nit hi ha.